Per ELISABET ESCRICHE RIVAS diari ARA, diumenge 19/04/2020
El març es va tancar a Catalunya amb gairebé 548.000 persones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). La majoria, però, va comprovar com el 10 d’abril, la data màxima en què estava previst que cobressin l’atur, no els va arribar cap ingrés del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) als seus comptes. El SEPE va pagar 2,5 milions de prestacions a tot Espanya a l’abril, de les quals només 620.000 eren noves i la majoria ERTOs. Portaveus del ministeri de Treball argumenten que entre que la comunitat autònoma valida l’ERTO i el SEPE la prestació passa una setmana i, per tant, tots els expedients que van entrar a finals de març no cobraran l’atur fins al 2 o 3 de maig gràcies a l’acord a què s’ha arribat amb les entitats bancàries, ja que normalment l’ingrés es fa el dia 10.
L’ARA, però, ha parlat amb treballadors a qui l’empresa va acomiadar temporalment abans i que encara esperen la prestació. Un d’ells és Josep Soler, que treballa en un despatx d’interiorisme i en una botiga de mobles. Va cobrar la part del sou fins al 14 de març, dia que va entrar en vigor el seu ERTO. “Des de l’empresa l’únic que ens han dit és que tinguem paciència, però amb el que he cobrat en tinc per anar al supermercat i poca cosa més i he de pagar llum, aigua...”, detalla. Amb els seus estalvis pot aguantar aquesta situació tres mesos aparcant tots els seus plans de futur. “Tenia previst canviar de pis amb la meva parella, però ho hem paralitzat, i també la compra d’un cotxe que necessito per anar a treballar”, assegura.
En el seu cas, a més, continua treballant, en part -admet- perquè vol, ja que té uns projectes que al juny han d’estar enllestits. “La situació és impresentable, com a mínim ens haurien pogut pagar una part de l’atur per no haver de demanar ajuda a la família”, lamenta.
El marge de supervivència que té Oriol Saura tenint en compte els seus estalvis encara és inferior que el de Soler. “Un mes, a tot estirar dos”, concreta. En el seu cas treballa en una empresa d’importació de productes de decoració per a la llar que els va enviar a tots a casa el 14 de març. En un mes normal guanya 900 euros nets (el març en va cobrar 390) i paga 300 euros per un cotxe que es va comprar. “Si m’hagués enganxat aquesta situació un mes abans hauria sigut un desastre, perquè estava sense estalvis”, explica. La seva salvació ha sigut la paga extra de beneficis del febrer i l’avançament de diners que els ha fet la companyia, conscient que els seus treballadors no havien cobrat l’atur. “Ens ha avançat un mica menys d’una mensualitat”, concreta. Saura no pot entendre com en plena pandèmia no s’agilitza el pagament de l’atur. “Estic enfadat, és una situació insostenible que petarà per algun lloc”, denuncia. A l’angoixa de no cobrar s’hi suma la por que té que l’ERTO s’acabi convertint en un expedient de regulació d’ocupació (ERO): “Depenem de l’obertura de les botigues; sense comerços no tenim comandes”.
El cas de Maite Mas és menys estressant perquè viu amb la família. Treballa de cara al públic en un museu de titularitat municipal que està gestionat, però, per una empresa privada, Ciut’art. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona quan van haver de tancar el museu va assegurar que mantenia la plantilla, l’empresa va decidir tirar pel dret i presentar l’ERTO. “Vam cobrar fins al dia 13 i a partir d’aquí res més”, assegura. La companyia s’ha compromès a complementar el salari un 30% -en un ERTO es cobra el 70% del sou base-, però ja els ha dit que no cobraran aquesta diferència fins a finals d’abril. “És vergonyós que no ens hagin ingressat l’atur, hi ha companys que depenen d’aquests diners per pagar lloguers i factures”, denuncia.
Portaveus del ministeri mantenen que amb l’agilització de tràmits que es va aprovar el 27 de març, a l’hora de presentar els ERTOs no s’haurien de tornar a repetir aquests endarreriments. Al maig es podrà comprovar si és veritat.
Commentaires